Societat

pirineu

En el punt de mira

Almenys tres dels cinc incendis del Pirineu tindrien l'origen en línies d'alta tensió, segones les primeres inspeccions

Els alcaldes reclamen més manteniment, i incentius a la biomassa per evitar l'abandó dels boscos

Els alcaldes volen que s'incentivi la biomassa per gestionar el bosc

Els bombers van donar ahir per extingits quatre dels sis incendis que assolen el Pirineu i l'Empordà des de final de la setmana passada. Només queden actius el de Montanui (Ribagorça, Franja de Ponent), que encara crema sense control, i el de Gerri de la Sal (Pallars Sobirà), sota control però encara amb petits rebrots en zones ja extingides i que els bombers s'afanyaven ahir a sufocar amb aigua. Els focs que des de dijous cremaven al Pont de Suert (Alta Ribagorça), Coll de Nargó i Seu d'Urgell (Alt Urgell) i des de divendres a Santa Cristina d'Aro (Baix Empordà) es van donar ahir per extingits, tot i que ahir mateix es va donar l'alarma de més incendis als afores de Sort (Pallars Sobirà), sufocat en poques hores, i al nucli de Bell-lloc, a Santa Cristina d'Aro.

Així les coses, l'atenció va començar a girar cap a les causes d'aquests incendis simultanis. I especialment cap a les companyies elèctriques. Almenys tres dels cinc incendis que han afectat el Pirineu tenen l'origen en les línies elèctriques, segons les primeres investigacions dels agents forestals. Al de Pont de Suert, a la zona de Viu de Llevata, el foc es va originar per la caiguda d'un arbre sobre el cable d'una línia elèctrica. Pel que fa al de Gerri de la Sal, la hipòtesi principal dels agents forestals també apunta al trencament de la xarxa elèctrica. A Montanui, la presidenta del govern d'Aragó, Luisa Fernanda Rudi, va indicar dijous que la causa més probable de l'incendi, que ja ha cremat 1.500 hectàrees i ahir al vespre continuava viu, seria una espurna originada en una línia elèctrica.

L'incendi de Calbinyà, al municipi de Vall d'en Valira, al costat de la Seu d'Urgell, tindria com a origen més probable una crema de llenya controlada que no va quedar ben apagada. Segons el cap del Cos d'Agents Rurals de la Generalitat, Llorenç Ricou, no es pot atribuir a un mal manteniment de les línies elèctriques perquè les ratxes de vent de dijous, que al Pirineu van ser de 60 a 110 quilòmetres per hora, eren circumstàncies excepcionals i a priori no es pot concloure que la culpa és de l'estat de la xarxa, sobre la qual, segons reconeix Ricou, les companyies han fet en els darrers cinc anys inversions en manteniment que no havien fet abans. “Tot això ho haurem d'investigar a fons a partir d'ara”, va anunciar.

Denúncies al jutjat

Els alcaldes afectats, però, ja han començat a preguntar-se en veu alta si les companyies fan un manteniment adequat de la xarxa. “Avui hem demanat a la vicepresidenta del govern, Joana Ortega, que es tingui en compte l'estat de les línies”, ha explicat Joan Ramon Piqué, alcalde de Vilaller. També l'alcalde de Baix Pallars i el de Sort, Josep Maria Semino i Llàtzer Sibis, han assenyalat la necessitat de garantir un bon manteniment de les línies elèctriques. Sibis, que també és president comarcal del Pallars Sobirà, va anunciar que el Consell recomanarà per escrit als ajuntaments afectats que els municipis i també els particulars afectats presentin denúncia pels incendis i es personin en la investigació judicial de possibles responsabilitats.

L'alcalde del Pont de Suert, Albert Alins, va posar ahir l'accent en una altra demanda en què també coincideixen la resta d'alcaldes pirinencs consultats: que el govern incentivi l'aprofitament energètic de biomassa i que s'eviti la desaparició de la ramaderia extensiva. Les dues mesures evitarien l'actual abandonament dels boscos, a causa de la pèrdua del seu valor econòmic.

Uns incendis “positius”

Si es deixen de banda els danys materials i el greu risc per a la població, els incendis del Pirineu han tingut una part “positiva”, segons ha assenyalat el cap dels agents forestals, Llorenç Ricou. El foc ha cremat sobretot sotabosc sobrant i matèria arbustiva, mentre que els prats i molts arbres afectats es podran regenerar amb facilitat.

LES XIFRES

2
incendis
dels 5 declarats dijous encara cremaven ahir al vespre: Gerri i Montanui. La resta es van extingir ahir.
1.506,75
hectàrees
han cremat en 228 focs al Principat des de l'1 de gener. Amb el de la Franja, són 3.000 hectàrees.

Un altre incendi genera neguit a Santa Cristina

Els Bombers van haver d'extingir ahir a la tarda un petit incendi al nucli de Bell-lloc, a Santa Cristina d'Aro, que va tornar a fer saltar les alarmes. L'alcalde, Josep Llensa, admetia la seva “preocupació” pel fet que el foc havia començat a cremar “a partir de tres focus separats per algunes desenes de metres”. Els fets han fet revifar la hipòtesi que l'incendi de divendres a Solius, a pocs quilòmetres, hagués estat provocat. Les indagacions fetes pel Cos d'Agents Rurals al punt on suposadament es va originar l'incendi de l'Ardenya no han permès trobar, fins ara, “cap indici que apunti a una hipòtesi”, segons explicaven fonts del Departament d'Agricultura i Medi Natural. Josep Llensa explicava ahir mateix que ell i els seus homòlegs de les altres poblacions afectades, Llagostera i Tossa, començaran a parlar aviat del futur de la zona afectada.

e. agulló



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Les vacunes anticovid afecten la menstruació però els efectes són breus, segons un estudi

londres

Les mascaretes i certificats covid deixen de ser obligatoris a Anglaterra

LONDRES

Moderna inicia els assajos clínics de la vacuna contra l’òmicron

nova york

Detenen a Barcelona dos fugitius d’una organització dedicada al tràfic de drogues amb base d’operacions a Hamburg

barcelona

Últimes hores per al passaport

Barcelona
ECONOMIA

‘Incorpora’ suma prop de 12.000 contractes d’integració laboral

Mobilització per les ocupacions a la Marca de l’Ham de Figueres

FIGUERES

Cap empresa aspira a construir el centre de fires de Llançà

LLANÇÀ

Càritas de Girona demana un pla de xoc per a l’habitatge

GIRONA