Societat

Esponellà mira de retenir els joves

L’Ajuntament posa a lloguer una casa per a gent jove, preferentment amb fills en edat escolar

El cas d’aquest municipi il·lustra un dèficit d’habitatge que es pateix en el món rural

Els micropobles reclamen la implicació de la Generalitat

Una casa de propietat municipal del poble de Vilert es posa a disposició de parelles joves amb fills a un preu assequible. La iniciativa, sense precedents en aquest poble, forma part de les mesures que l’Ajuntament d’Esponellà està emprenent per tal de retenir la gent jove al municipi o atraure’n de fora. La casa, anomenada Ca la Mestra perquè hi havia viscut l’educadora de l’escola, fa 75 metres quadrats repartits en una planta baixa i un pis, i inclou un espai exterior força gran. Recentment s’ha condicionat la finca amb una aportació econòmica de la Diputació. El lloguer costarà 400 euros al mes i tindrà una durada de quatre anys. Hi tenen dret les parelles d’entre 20 i 45 anys i, segons s’estableix en les bases, tindran preferència les que tinguin fills en edat escolar.

Un problema general

Esponellà és un exemple del que està passant en bona part de la Catalunya rural, on els joves es veuen obligats a marxar perquè –entre altres raons– no hi troben habitatge a un preu raonable. Una de les conseqüències directes del fet de perdre tota una generació sol ser el tancament de l’escola, el que equival a la mort del poble.

Per contra, disposar d’habitatges –apunten diferents fonts consultades– permetria donar resposta a l’interès mostrat per gent de ciutat de traslladar-se a pagès des de l’inici de la pandèmia.

L’Associació de Micropobles de Catalunya (AMC) té precisament entre els seus objectius aconseguir habitatge. “Ens trobem que no hi ha cases disponibles i quan n’hi ha alguna, acaba sent destinada a segona residència.” En aquests termes resumeix la situació el vicepresident de l’associació, l’alcalde de Sant Miquel de Campmajor, Oriol Serrà. En aquest poble hi ha uns 90 habitatges ocupats i uns 50 de buits, majoritàriament, cases de pagès que requeririen una forta inversió.

El cas de Sant Miquel il·lustra el que passa a molts municipis rurals. Per refer una casa de pagès, el propietari ha de fer una inversió gran que només recuperarà si després la posa a un lloguer també elevat. Això sol conduir a la conversió de l’edifici en segona residència i no pas a allotjar tot l’any gent del poble. “Les segones residències no ajuden a mantenir escoles i botigues obertes”, manifesta Serrà. En altres casos, la casa queda abandonada perquè els propietaris l’han rebut en herència i no poden fer front a les obligacions tributàries del traspàs.

Canvis en la legislació

Per corregir aquest escenari, l’AMC està mirant que la Generalitat desplegui una línia de subvencions als propietaris que condicionin les cases, a canvi que després les posin al mercat per ser primeres residències. Un altre aspecte que l’associació vol que es corregeixi és la normativa que encotilla la recuperació de cases en ruïna. “S’exigeix que encara resti dempeus uns metres determinats de superfície i de sostre, i nosaltres demanem que això no sigui necessari, que n’hi hagi prou podent documentar com havia estat la casa”, explica Serrà. Si s’aconseguís reobrir les cases de pagès –explica l’alcalde de Sant Miquel, on precisament estan elaborant el catàleg de masies del municipi– es faria un primer pas perquè gent jove s’animés a treballar a l’agricultura i la ramaderia.

La implicació de les administracions superiors es demana també a la Vall d’en Bas, on no s’escapen del problema de la falta d’habitatges per als joves. L’Ajuntament s’ha marcat l’objectiu de posar en el mercat uns 140 habitatges en desús des de fa almenys dos anys.

Salvar els centres escolars

El futur dels pobles petits depèn de mantenir escoles i llars d’infants obertes. A Esponellà, la llar d’infants municipal, Els Solets, està tancada des de fa vuit cursos perquè no tenen prou mainada inscrita, un fet que resultava un mal presagi per a l’escola. Per tal de conservar la llar d’infants i col·laborar a la supervivència de l’escola, l’Ajuntament es va acollir a un pla pilot del Departament d’Ensenyament consistent a incloure una petita llar d’infants a l’interior de l’altre centre d’ensenyament. En aquests espais excepcionals de P1 i P2 dins de les escoles hi pot haver un màxim de deu criatures, una xifra suficient per a Esponellà, que va entrar al pla pilot el 2016.

Al pla li queden dos cursos de vida. Quan s’acabi es podrà continuar usant aquesta fórmula, però haurà de ser l’Ajuntament i no pas la Generalitat qui es faci càrrec de pagar el tècnic d’educació infantil (TEI) que hi treballa. A més d’Esponellà, deu municipis més de la demarcació de Girona es van acollir a aquest pla pilot.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Gavín adverteix que el Corredor Mediterrani pot tenir problemes de capacitat en “set o vuit anys”

Barcelona
El temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Núvols i alguns ruixats a l’extrem sud

Barcelona

L’AN condemna Bárcenas per pagar en B la reforma de la seu del PP i al partit com a responsable civil subsidiari

Madrid

Milers de treballadors públics marxen per Barcelona per reclamar l’estabilització de les plantilles

Barcelona

Consum prohibirà la publicitat de dolços i begudes calòriques dirigida a nens

Barcelona

L’Idescat preveu sumar uns 180.000 ciutadans fins al 2025

Barcelona

Girona recupera la Fira de Mostres amb aires de normalitat

GIRONA

Administren un tractament que permet que un menor recuperi la mobilitat perduda per un ictus

BARCELONA

Es manté la tendència a la baixa dels indicadors

Barcelona