Política

La fuga del rei emèrit a Abu Dhabi s’eternitza

Joan Carles I assimila la sonada fugida de fa un any a normalitat democràtica

Es va vacunar al febrer als Emirats Àrabs al marge del protocol estatal i té una causa a Londres per assetjar Corinna

Sánchez ho va ocultar tot a Iglesias

Zarzalejos creu que no hauria de morir fora com Carles IV i Isabel II

“Guiat pel convenciment de prestar el millor servei als espanyols, a les seves institucions i a tu com a rei, et comunico la meva meditada decisió de traslladar-me, en aquests moments, fora d’Espanya.” Per carta i amb aquestes paraules, Joan Carles I va presentar la seva fugida del 3 d’agost del 2020, ara fa un any, amb un rumb no comunicat –només dies després es va donar a conèixer que era Abu Dhabi–. Han passat 365 dies des de la sonada fugida i la delimitació temporal d’aquella carta –“en aquests moments”– s’ha eternitzat sine die i ja és part de la normalitat democràtica espanyola.

La democràcia que el president Pedro Sánchez i tots els seus ministres associen a l’adjectiu plena es va acostumar a conviure amb un rei titular i un rei emèrit des del 19 de juny del 2014 i, en plena pandèmia, ha après a conviure amb Felip VI a Madrid i amb Joan Carles I a 7.000 quilòmetres de distància, al golf Pèrsic, que no deixa de ser l’escena del crim. Com assenyala José Antonio Zarzalejos, “l’expatriació va ser una reflexió conjunta entre La Moncloa i La Zarzuela”.

D’indefinit a definitiu?

En la seva obra Felipe VI. Un rey en la adversidad (Planeta), Zarzalejos ha advertit que el trasllat “indefinit” pot passar a ser “definitiu”, i que ni La Moncloa ni La Zarzuela han fet cap pla de contingència per a un eventual retorn del rei emèrit. El periodista expert en la casa reial opina que seria un error que Joan Carles I acabés els seus dies a l’estranger, però que no seria una raresa històrica perquè ja Carles IV i Isabel II van morir a l’estranger i amb descendents ocupant el tron. Com ha deixat escrit Emilio Lamo de Espinosa a Monarquía parlamentaria y democracia. Más allá de la conllevanza (2017), “l’espanyol és l’únic poble que, des del 1808, ha expulsat gairebé tots els seus reis sense donar mai mort al rei. La restauració monàrquica quedava sempre com una possibilitat oberta: si som els que més trons hem derrocat, som també els que més trons hem restaurat”.

El fiscal Bertossa a Madrid

Mentre el retorn –sigui per una citació judicial o per oci– no arriba, qui ha fet un viatge a Madrid és el fiscal suís Yves Bertossa per reunir-se l’1 de juliol amb els fiscals espanyols que investiguen l’emèrit: el tinent fiscal del Tribunal Suprem, Juan Ignacio Campos; el cap de la Fiscalia Anticorrupció, Alejandro Luzón, i alguns dels fiscals adscrits a les primeres indagacions sobre el pagament de comissions en l’AVE Medina-la Meca adjudicat el 2011 a firmes espanyoles.

El que el fiscal suís Yves Bertossa indaga neix dels escorcolls dels despatxos del gestor de fons Arturo Fasana –investigat per la Gürtel tot i que mai va ser associat al rei en res per la justícia espanyola– i de l’advocat Dante Canonica. Va ser Bertossa –fiscal del cantó de Ginebra– i no cap fiscal espanyol qui l’estiu del 2018 va descobrir el compte de la fundació panamenya Lucum al banc Mirabaud & Cie amb els 100 milions de dòlars (65 milions d’euros) rebuts el 2008 per Joan Carles I del Ministeri de Finances de l’Aràbia Saudita. La xifra exacta apareixia citada en una gravació del 2015 de l’excomissari José Manuel Villarejo i l’examant del rei Corinna Larsen, però la justícia espanyola no ha trobat encara d’on estirar el fil i continua en una teranyina societària on hi ha des de la fundació Zagatka fins a una galeria de testaferros (el cosí Álvaro de Orleans, Arturo Fasana, Dante Canonica, Corinna). Des del novembre hi ha oberta també per part de la fiscalia del Suprem una segona investigació a instàncies d’Anticorrupció sobre presumptes donacions rebudes a través de targetes de crèdit opaques amb què l’amic i empresari mexicà Allen Sanginés-Krause li hauria facilitat diners per a despeses personals entre el 2016 i el 2018, quan ja no era cap d’estat. I un últim front judicial apunta als fons ocults en comptes al paradís fiscal de Jersey.

Els escàndols continuen

Si La Zarzuela creia que l’allunyament esborraria els escàndols, la realitat de 365 dies ho ha desmentit. El Punt Avui va poder preguntar al Consell de Ministres del dia 2 de febrer si l’Estat tenia previst l’enviament de la vacuna a Joan Carles I per aplicar-li una pauta completa fora de l’Estat espanyol. “A la casa reial li tocarà quan li toqui. No tenim cap tipus de previsió ni de remissió de vacunes respecte al rei emèrit. Les persones al nostre país les vacunaran els serveis sanitaris seguint estrictament el protocol marcat pel consell interterritorial i aquí tots som iguals i l’únic que ens diferencia és la vulnerabilitat”, va ser la resposta de l’aleshores portaveu, María Jesús Montero, a la pregunta d’aquest diari. La realitat es va saber un mes després: Joan Carles I i les seves filles Elena (57 anys) i Cristina (55) s’havien fet inocular la vacuna xinesa Sinopharm la segona setmana de febrer.

Si bé l’emèrit va actuar al marge del protocol tot i no saltar-se l’ordre d’edats perquè té 83 anys, amb el seu turisme de vacunes Elena i Cristina van violar el protocol: a Madrid haurien d’haver esperat setmanes a rebre la injecció perquè no estaven en cap grup de risc ni treballaven en cap ofici essencial. Qui també es va saltar la cua va ser l’excap del CNI i ara assessor d’Iberdrola, el militar Félix Sanz Roldán, que tot i tenir 76 anys –i no els 80 exigits llavors– es va vacunar aprofitant una visita a l’emèrit.

Causa oberta a Londres

A les tres investigacions obertes al Tribunal Suprem, ara Joan Carles I hi suma una querella de Corinna a Londres davant l’Alt Tribunal de Justícia britànic per “assetjament” a partir del 2012, any en què va tenir lloc la donació de 100 milions de dòlars, i en connivència amb l’excap del CNI Félix Sanz Roldán. El jutge Richard Davison disposa ara de divuit mesos per fer la instrucció del cas.

El pla de la fugida va ser patrocinat per Sánchez, que ho va ocultar tot a l’aleshores vicepresident Pablo Iglesias i va obrir un xoc al govern. Avui Iglesias és història i treballa a la UOC, i l’operació de foragitar l’emèrit continua en marxa i no té fi. Espanya aprèn a acostumar-se a tot.

Bolaños relleva Calvo d’enllaç reial

El govern de coalició del PSOE i Unides Podem tenia només set mesos de vida i navegava la pandèmia amb l’estat d’alarma quan el rei emèrit va fugir. Quan els comunicats de la casa reial i del bufet de Javier Sánchez-Junco es van difondre, Joan Carles I era lluny de l’Estat i Pablo Iglesias ho va saber tot per la premsa perquè Sánchez i la vicepresidenta Carmen Calvo –en diàleg amb el cap de la casa reial, Jaime Alfonsín– pilotaven l’operació. En l’últim canvi de govern, Sánchez sacrificava Calvo en favor del ministre de la Presidència, Félix Bolaños, que és el nou enllaç reial.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Els alcaldes del Baix Penedès es planten davant la Generalitat

Barcelona

Els comuns adverteixen Aragonès que el rebuig a l’ampliació del Prat “no és una petició, sinó una exigència”

Barcelona

Sànchez i Cuixart defensen que el 20-S de fa quatre anys va ser una “trampa” de l’Estat

barcelona

Els advocats de l’1-0 a Girona demanen fer un únic judici

GIRONA
ALBERT CARRERAS
PORTAVEU DEL COL·LECTIU D’ADVOCATS VOLUNTARIS DRET DE DEFENSA

“Seguim perquè no s’oblidi les víctimes”

girona
Política

Convocades les eleccions del Consell per la República per triar assemblea

La cancellera d’Europa

Brussel·les
Política

Un testimoni de la Maternitat d’Elna, recollit en un llibre

Ximo Puig creu que al final del diàleg hi ha d’haver “una espècie de referèndum”

Barcelona