Opinió

opinió

De quin color volem que sigui la llum?

La pujada del preu de la llum s’ha convertit en el gran tema de debat polític i públic dels últims mesos. Dia rere dia s’anuncien rècords històrics. Mentre el govern espanyol és víctima d’una divisió d’opinions, la ciutadania i l’empresariat són víctimes dels estralls d’un augment sense precedents. Els experts coincideixen a culpar el sistema tarifari de l’electricitat de la pujada imparable. Un sistema de preus marginals que remunera amb escreix les generadores que tenen un baix cost, com és l’energia nuclear o la hidràulica, quan entra en funcionament una generadora d’alt cost com una central tèrmica. Així que, quan hi ha un pic de demanda, el sistema elèctric espanyol reafirma la seva dependència dels combustibles fòssils. Unes energies que són altament contaminants, costoses i poc sostenibles. A més a més, encareixen el preu de l’electricitat i repercuteixen brutalment en la factura de la llum. És per això que és imprescindible ajustar el mecanisme de subhasta i distribuir les rendes que es creen entre el cost real de generar l’electricitat i el preu majorista, permetent d’aquesta manera fer front a la pobresa energètica de la població més vulnerable. Arribats a aquest punt, crec que, a més a més de replantejar-nos un canvi sobre el sistema tarifari, que premia sense esforç algunes companyies amb capacitat d’influència, hauríem de preguntar-nos també per quina raó el 2021 encara depenem a consciència dels combustibles fòssils. Deu ser que encara no ens hem pres seriosament el fet d’incentivar les energies verdes? Que encara no tenim prou evidències de l’emergència climàtica a la qual estem sotmesos? Que mirem amb ulls clucs el canvi climàtic? Sigui com sigui, la realitat és que el preu de la factura de la llum mantindrà una tendència alcista, si no es comença a treballar per una solució a llarg termini. De fet, el preu dels combustibles fòssils cada cop s’elevarà més, ja que les generadores hauran de pagar un percentatge de drets d’emissió més alt per compensar els gasos hivernacle (GEH) que desprenen durant la producció de l’energia.

Les xifres parlen per si mateixes. El megawatt/hora s’ha situat en una mitjana propera als 120 euros, davant dels 36 euros de l’any passat. Els combustibles fòssils ja no són un aliat per a la nostra factura de la llum ni per al canvi climàtic. Ara cal reconèixer que el nostre model energètic no està a l’altura. Sabem que els últims vuit anys no s’ha construït cap parc eòlic per problemes d’entesa entre les administracions estatals i les autonòmiques. Que a Catalunya el pes de les renovables no supera el 20% mentre que a la UE-5 ja ha arribat al 33% (mentre Europa ha marcat que el 2030 un 50% de l’energia ha de ser renovable i el 2050, un 100%). Esperem que l’arribada dels fons europeus serveixi per activar els projectes energètics verds i aconseguir un territori autosuficient. Tenim la sort que Catalunya ja disposa dels recursos naturals suficients: sol, aigua, desnivell, vent i tecnologia per poder aconseguir el repte de la sobirana energètica. Només ens cal la voluntat. Toca qüestionar-nos quantes llicències de renovables s’han donat en els últims anys? O quins projectes s’han engegat? Sabem que a finals del 2019, després d’una dècada de paràlisi, es va aprovar un decret per impulsar les renovables. Des d’aleshores s’han presentat aproximadament 280 projectes d’instal·lacions fotovoltaiques i 130 projectes eòlics. D’aquests projectes, 54 de solars i 42 d’eòlics ja han estat declarats no viables, i només dos han començat la tramitació. Per què és així? Què estem fent malament? Com podem tirar endavant projectes d’energia renovable que preservin alhora l’equilibri mediambiental local i que siguin socialment responsables? La solució existeix i molts països europeus l’estan tirant endavant. Però, repeteixo, cal una voluntat decidida i ferma de potenciar, sense demora, aquests projectes que donaran pas a les energies lliures d’emissions de CO2. L’increment del preu de la llum és una alarma social i econòmica. La necessitat d’una aposta ferma per les energies renovables s’ha de convertir en una prioritat política.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.