Opinió

Gràcies, Rosa

Aquest dissabte 10 d’abril de 2021 a la parròquia de Sant Josep hem dit l’últim arreveure a una gran dona. Grandesa fruit d’un fer generós i alegre sense remor.

Els meus primers records d’ella són a la parròquia del Mercadal. La recordo fent catequesi, colònies, etc. També la recordo a la peregrinació de l’Hospitalitat de la Mare de Déu de Lurdes. Un dels meus últims records és veure-la amb més de 80 anys d’edat netejant una habitació de l’hospital. Altres havien marxat deixant-la per fer. Jo li vaig dir que descansés. Ella em va contestar que quan s’acabés el servei. També la recordo els dies de colònies de la Frater a Sant Feliu de Pallerols. Gaudeixen aquests dies persones amb dificultat de mobilitat gràcies a persones voluntàries com ella. On molts fèiem l’orni, ella feia un pas endavant i el seu bon fer ens animava a seguir-la.

Una de les seves grandeses són els seus fills. Els trobem en molts àmbits de servei als altres, a la ciutat.

Des de la fe, puc imaginar Sant Pere rebent-la amb els braços oberts mentre els cors celestials canten les millors cançons.

Temps enrere us escrivia sobre la sort d’haver conegut la mare Teresa de Calcuta. Avui us indico la gran sort d’haver conegut la persona de qui us escric, la Rosa Vila Mas. Ambdues són exemple de bon servei als altres.

Gràcies Rosa.

Badalona (Barcelonès)



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.