La Borsa
Més valors
Economia

PAT CARRASCO

CEO DE LAS COSMONAUTAS, AGÈNCIA ESPECIALITZADA EN TENDÈNCIES DE MÀRQUETING

“La transformació digital no avança per mentalitat”

Les xarxes socials més conegudes perdran pes. Ara, seran més verticals, més per interessos La dona no avança en la incorporació en la digitalització per manca de referències
La formació pràctica ajuda a fer la digitalització, més que fer cas a les associacions
En el món del màrqueting digital tot va molt ràpid: o t’hi adaptes o mors

Amb l’aparició d’internet i les xarxes socials, es va activar el màrqueting digital, una disciplina que ajuda a consolidar la venda de molts productes. Pat Carrasco anima les dones emprenedores a crear projectes empresarials, tot i la manca de referències d’aquest gènere que hagin destacat en la digitalització o en els processos tecnològics.

Vostè és CEO de Las Cosmonautas. Podria definir què fa aquesta agència?
Som una agència de màrqueting especialitzada en l’acceleració de processos. Un procés que segurament succeiria de forma natural, però, a hores d’ara, moltes empeses no volen esperar que el propi sistema orgànic de l’empresa generi més vendes, més beneficis. Ens hem especialitzat a fer estratègia de màrqueting digital que accelera aquests processos a través de consultories que ajuden en la part més orgànica i serveis que fem nosaltres de pagament per xarxes social, per buscadors...
Quan temps porten activats?
Vam néixer el febrer del 2020, poc abans de començar la pandèmia, però jo fa gairebé nou anys que soc freelance i emprenedora, el que m’ha donat tota l’experiència que necessito de cara als clients per muntar l’agència. Com a agència som molt joves, però com a professionals ja comencem a tenir una trajectòria.
Abans, ja havia col·laborat en altres experiències emprenedores. Aquí, un fracàs empresarial es considera molt negatiu, en canvi als EUA, es diu que els fracassos ajuden a crear un bon projecte d’èxit.
Segurament, quan aquest projecte estigui estabilitzat, ja pensaré en una altra cosa. Quan comento amb la família que tirar endavant és molt difícil, la família em diu: “Tranquil·la, que demà ja muntaràs una altra cosa.” Jo soc així. Els fracassos m’han portat aquí. Sense haver passat per aquests dos errors, tal com els considera la societat, tot i que jo no ho veig així, segurament no hauria arribat on soc ara: amb una empresa, moltes col·laboracions i impartint formació en quatre universitats. Tinc una mentalitat molt dels EUA. La primera i única cap que vaig tenir, que estava molt relacionada amb aquell país, m’ho va inculcar. Em va dir: “Prefereixo que t’equivoquis però que estiguis en acció, que no que estiguis parada observant.” Jo ho veig molt en els nostres clients. Entenc que una inversió en una agencia és complexa per a una pime, perquè igual és el primer cop que fan alguna cosa, però és molt més rendible l’acció i l’error que la inacció, perquè la inacció no porta enlloc i l’error et duu, segurament, a una nova visió, una nova solució.
Quin és el seu client bàsic?
Tenim dues línies molts separades de clients. Una és la pime que es vol digitalitzar i que potser encara no està preparada per fer el salt cap als serveis més d’acceleració. Sempre dic que accelerar un coet és fàcil, però una bici és complicat, perquè hem de convertir aquesta bici en un coet. Aquest és un servei que tenim per a pimes que treballem en consultories i formació. L’altra línia és un servei per a pimes que ja estan digitalitzades i, sobretot, per a infoproductors, comerç electrònic i botigues en línia, que són un tipus de negoci que ja és una realitat, basat en el coneixement, la nova onada d’internet. Moltes són botigues de barri que es digitalitzen.
Creu que una de les mancances més grans de la petita empresa és la transformació digital? Per què?
En la transformació digital, la part digital no sol ser el problema, perquè, al final, és fer un clic, és un botó d’actuació. El problema és la mentalitat que l’empresari ha d’assumir per canviar les coses. Moltes vegades, destinen força més temps a fer de facilitadors, ajudant a fer la transició, que no pas de prémer el botó. El més difícil és acompanyar l’empresari a fer aquest clic, que és el més costós, perquè li fa por i limitacions. A Catalunya, tenim un problema de competitivitat, i tenim un problema perquè no som capaços de veure que ara estem competint en un mercat global, i això passa per la transformació, és igual que sigui digital o entrar en les cadenes de blocs o la paraula de moda que vingui després. Sobretot, és un tema de transformació mental que, avui, passa per tenir una presència potent a internet. És clau tenir aquest canvi de mentalitat en l’equip comercial per començar a vendre d’una manera diferent.
Com es pot accelerar aquest procés de transformació digital? Des de les patronals, amb una incentivació fiscal des de l’administració o apostant per la formació?
Sobretot, és un tema de formació, no tant teòrica, sinó superpràctica, que ensenyi exemples que ja estan passant. Aquesta formació ha de ser global i molt pràctica per poder veure les oportunitats que té la teva empresa. Després, caldrà decidir cap on es vol que camini. Les associacions i patronals busquen l’activació, però sovint s’obliden d’allò més important, que és l’estratègia. Un botó, per si sol, no funciona. Funciona quan aquell botó activa alguna cosa. Estem massa enfocats en el botó i poc en l’estratègia. Si alguna cosa jo suggeriria a l’ecosistema és justament deixar de mirar els botons i pensar en la transformació de forma estratègica.
Què és el màrqueting digital?
Qüestiono molt el màrqueting digital. A una persona de 20 anys li comentes aquest terme i no entén el que li dius. Per ell, és allò de sempre. Si volem una definició, és l’aplicació del màrqueting a les noves tecnologies. És tan senzill com això. El problema que tenim és que no entenem què és el màrqueting. Aquest concepte es basa en quatre elements molts bàsics: el producte, el preu, el canal de distribució i la comunicació. Això és màrqueting. I quan hi afegim digital, la comunicació, que és una part molt petita, anirà a través de les noves tecnologies.
La franja d’edat del treballador en una pime és molt important per anar més ràpid a l’hora d’iniciar la transformació digital?
Sí. Per exemple una empresa emergent neix amb el màrqueting digital. Habitualment, un dels socis fundadors o la segona persona de responsabilitat és un expert en màrqueting. Sí que és veritat que una pime amb un perfil d’edat una mica més alt té aquesta visió que les coses s’han fet sempre d’aquesta manera. Des que jo em dedico al màrqueting digital, he vist dos canvis radicals al món: el primer va venir amb la primera crisi i ara, després de la pandèmia, tot s’ha accelerat.
Des de la primera crisi del 2008?
Internet té diverses etapes. La primera era aquella tan divertida que tothom compartia coses als xats, als fòrums... Era emocionant. Després, va venir l’era de les punt com, i quan es van acabar, va arribar la cosa més mercantilista de la xarxa, quan van aparèixer grans empreses com ara Amazon, amb la publicitat a totes les xarxes socials. Ara, percebo una nova etapa molt basada en el coneixement, tot allò que consisteix precisament a vendre aquests coneixement. Fa quatre anys, ja existia, però era una cosa molt puntual. Ara, hi ha multinacionals que es dediquen a això. Per exemple, Planeta ha comprat una universitat en línia. Això ja està passant. A generacions amb edats més elevades els suposa un canvi més costós. Ara, el tema consisteix a lluitar o flexibilitzar-se.
La velocitat a fer una transformació digital deu dependre molt del sector.
Efectivament, el màrqueting va a gran velocitat. Quan vaig a dormir, no sé si l’endemà hi haurà un canvi radical, i això ens ha passat moltes vegades. Sovint, despertes amb una nova aplicació que sembla que ho ha de canviar tot i, llavors, veus que és un bluf. Això ens passa cada dia. Avui, Instagram fa canvis de forma constant, igual que Google i Amazon. O ens hi adaptem o morim. Estem tot el dia formant-nos. Aquest any, he fet un altre màster sobre negoci digital. Per a nosaltres, la formació continuada és la formació obligatòria. Ara, YouTube Shorts, que serà la competència de TikTok, s’haurà d’entendre per què ho fa. Al final, és un microsistema que per mi és molt divertit, perquè m’agrada, però entenc que, des de fora, tot aquest món és trepidant i complex.
Sovint, parla de fer un màrqueting més humà. Què vol dir exactament?
Té a veure amb la nova onada d’internet. El màrqueting digitat ha utilitzat, i m’hi incloc, tècniques i tàctiques molt generalistes. I ha funcionat molt bé. Durant deu anys, la cosa més empaquetada, per a tothom igual, ha funcionat molt bé. Però és veritat que el consumidor comença a entendre les tàctiques. La meva mare no diferencia un anunci del que no ho és. Jo i molta gent més jove no només el diferenciem, sinó que la diferència la veiem de lluny. La meva filla sabrà que allò és un anunci i sabrà que si fa un clic allà tindrà un resultat, un impacte diferent. Quan es va començar, tots eren la meva mare i estaven com un adolescent amb una eina nova, sense saber molt bé com funcionava. Per això, hem d’anar cap a un màrqueting més humà, de mida real. Al final, sempre és igual. Quin és el meu producte, a quin preu el venc i quins són els canals de distribució i, a partir d’aquí, fer una comunicació honesta. Cal analitzar cada cas. Potser resulta que el teu canal de connexió amb el teu client és el butlletí d’informació, un podcast, Facebook o un web que arribi a través de Google. Cal trobar el teu millor espai, on tu ets realment tu.
No creu que, gràcies al màrqueting, sovint es comercialitzen productes de molt baixa qualitat?
Això succeeix moltíssim. A vegades, es parla de productes sostenibles però, en realitat, no ho són tant, perquè alguns venen de l’altra banda del món i això, és clar, contamina. És veritat que el màrqueting pot disfressar la realitat d’un producte, però també és cert que l’usuari cada cop sap més si aquest és el punt del màrqueting més humà. I no és una nova tendència, sinó que és allò que sobreviurà perquè l’usuari, sobretot el més jove, ja sap de màrqueting.
Vostè que ha estat en diverses ciutats europees i nord-americanes. Creu que és un tòpic que Catalunya sigui una terra d’emprenedors?
Només cal mirar els ecosistemes d’emprenedoria que tenim, que són diversos. Ara mateix, estic en un hub d’emprenedores, i és increïble la quantitat de dones que hi ha emprenent projectes diversos a Catalunya. Si es comparen dades amb la resta de l’Estat, sempre som en llocs molt punters. En empreses emergents, estem considerats pioners a Europa, només per sota de tres o quatre gran ciutats i capitals. A Catalunya, hi ha un moviment d’emprenedors increïble, sobretot perquè aquí les empreses emergents tenen molt suport. Barcelona Activa n’és un exemple. Parlava fa poc amb gent de Tarragona i allà també s’estant posant molt les piles. Catalunya és molt emprenedora.
Quins atractius veu a Barcelona i Catalunya per afavorir la inversió estrangera en empreses emergents?
D’una banda, hi ha el tema de facilitat de vida; és a dir, amb bastant menys del que necessiten a Suècia pots viure bé a Barcelona. Després, hi ha el suport tant institucional com d’altres persones que també treballen en alguna cosa semblant a allò que tu fas. Això els fa sentir més acompanyats. A més, aquí hi ha el Congrés Mundial del Mòbil i el 4YFN, un esdeveniment que fa que vinguin molts emprenedors per primer cop a Barcelona i s’enamorin del clima i de la bona vida que tenim aquí. Els inversors internacionals veuen la capital catalana com un lloc important on passen coses d’interès per a ells.
Creu que la dona avança satisfactòriament en els sectors de la digitalització i en els estudis tecnològics?
El sector de màrqueting és més femení. Però quan passem al màrqueting digital o a especialitzacions més vinculades amb temes més tecnològics, és un món masculí. Entenc que és qüestió de trobar referents. Si veig que no hi ha cap dona que pugui visualitzar allò que està fent, és difícil posar-les com a mirall per seguir el seu exemple. Si no veus escriptores, conferenciants, investigadores que treballin amb èxit el màrqueting digital, és difícil que altres dones les segueixin.
I no es va millorant?
Honestament, crec que no, i el pitjor és que no veig un canvi de tendència que vagi cap a la paritat. En tot cas, avança molt lentament. Per què no puc muntar una empresa si una altra persona, posem per cas Carlota Pi d’Holaluz, ho ha fet? Calen més dones que arribin a tenir empreses d’èxit i que siguin conegudes.
Per què hi ha percentatges tan baixos de dones en les cúpules de direcció de les empreses?
A part de la manca de referents, també és veritat que hi ha molt pocs suports a les mares. Jo no vaig decidir emprendre per la maternitat, perquè ja feia quatre o cinc anys que era freelance en una consultoria. No hi ha cap tipus de suport a la maternitat, tenint en compte que t’hauràs de dedicar força temps a un fill petit. En un altre moment, estava fent una entrevista de feina i em van preguntar si pensava tenir més fills. Em va semblar tant inoportú i de mal gust –a més que no és legal preguntar això- que em vaig aixecar i me’n vaig anar. Llavors, vaig pensar que realment el món de l’empresa no era per a mi. M’imagino el que suposa per a una dona formar part d’un consell executiu o d’un consell d’administració. En l’ecosistema de dones emprenedores, ens conformem amb menys perquè no sabem que podem arribar més amunt. Perquè hi ha molt poques dones empresàries que siguin referents.
Les xarxes socials més conegudes estan assegurades en el temps?
La major part de les que hi ha ara, que són horitzontals i per a tothom, aniran perdent pes. En un futur immediat, seran xarxes verticals, per interessos. Potser hi haurà un Facebook, un Twitter o un Instragram que aglutini molta gent, però ja no serà la nostra xarxa principal. Ara, ja s’està molt atent a la privacitat, comencem a saber que ja tenen massa informació sobre nosaltres i començarem a anar cap a d’altres més de tribu, més professionals.

Emprenedora i formadora

R.R.R.

Llicenciada en humanitats, publicitat i relacions públiques, Pat Carrasco té diversos màsters i ha viscut en ciutats com ara Nova York, Londres i San Francisco. Ara, es troba a Barcelona. “He emprès tres vegades i he fallat dos cops”, explica. El projecte que va arribar a arrencar ara fa un any i mig és el que l’apassiona: ajudar marques, organitzacions, pimes i emprenedors a guanyar confiança en el món digital i oferir-los tota la visibilitat i estratègia de màrqueting perquè puguin vendre en línia.

Actualment, imparteix classes en quatre universitats catalanes: la Universitat de Barcelona, la Universitat Internacional de Catalunya, la Universitat Oberta de Catalunya i la Universitat de Girona. També forma part de la junta de Pimec Jove.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Un total de 8.225 empreses a Catalunya s’acullen a la nova pròrroga dels ERTO

barcelona

Barcelona congelarà impostos i proposarà la rebaixa de la taxa de terrasses als bars

barcelona

El Govern retornarà finalment el 100% de la paga extra del 2014 als empleats públics “abans d’acabar l’any”

barcelona

Torrent preveu que les exportacions catalanes batin el “rècord històric” aquest any i superin els 74.000 milions d’euros

barcelona

El Banc d’Espanya avisa que la crisi està “lluny d’acabar-se”

Madrid

El govern espanyol preveu un creixement 91.000 afiliats a la Seguretat Social a l’octubre a tot l’Estat

Madrid
JOSEP ROCA
SOMMELIER DEL CELLER DE CAN ROCA

“Jo, si feia una cervesa, volia que fos àcida i tingués raïm”

vilablareix
societat

El pla social del BBVA arriba a 550 milions en 5 anys

L’empremta de carboni de la Fageda, a estudi

barcelona