Cultura

L’esclat d’una vella rancúnia

Jordi Santasusagna presenta ‘Porcs’, amb què va guanyar el premi Memorial Agustí Vehí-Vila de Tiana

“A Matallops hi ha conflictes pendents de resoldre entre poderosos i desgraciats”

Matallops és un petit poble a la falda d’una cinglera. El 1992, el vespre en què s’inauguren els Jocs Olímpics de Barcelona, l’Andreu Massot, un matador de porcs, aspre i brut, arriba de Cuba amb la seva jove esposa. La vida de l’Andreu és tan primitiva que la noia no aguanta ni una nit. Coincideix que el germà gran de l’Andreu torna després d’estar més de cinquanta anys desaparegut. Pólvora i foc. Ha arribat l’hora de venjar-se dels greuges pendents des de la Guerra Civil.

Aquesta és la trama de Porcs, novel·la que ben aviat publica Crims.cat/Alrevés i amb la qual Jordi Santasusagna va guanyar el premi Memorial Agustí Vehí-Vila de Tiana. Una història rural dura –cent per cent ficció–, amb salts temporals entre el present del 1992 i la Guerra Civil. I encara més enrere, fins al 1810, quan comença la llegenda dels Urpians i els seus càntics, que xiulen al llarg de tota la novel·la i la impregnen de demència.

Jordi Santasusagna i Davins (Cardona, 1971) és escriptor, guionista i actor. Lligat des de ben jove al teatre, és l’autor d’una vintena d’obres de tots els gèneres. Va debutar en novel·la el 2011, amb L’infern d’alabastre, seguida de L’Aleman (2013), La lluna de Praga (2014) i Bandera negra (2014). “Em considero inventor d’històries, sense format específic. El 2014, amb la meva dona vam muntar una productora de visites turístiques teatralitzades que, una bona temporada, va requerir dedicació gairebé exclusiva. Tot i així, el que més m’agrada escriure és novel·la”, explica.

És interessant l’ús de les olimpíades de Barcelona com a paisatge de fons. “Va ser una decisió tècnica: si els protagonistes havien d’haver viscut a la Guerra Civil, no podia centrar la història més enllà dels anys noranta. A banda, el marc dels Jocs Olímpics serveix per posar de manifest el contrast de dues realitats. A fora hi ha una gran festa i a dins, una tragèdia. Mentre el món sencer està pendent d’una inauguració, en una casa vella d’un poble petit s’hi pot desencadenar un drama terrible”, argumenta Jordi Santasusagna.

El títol no és casual. A més de les interpretacions morals i higièniques que se’n poden fer, el protagonista mata porcs de manera professional. “La meva germana viu a una masia a cavall del Berguedà i el Solsonès. Un dels moments culminants de l’any era la matança, al mes de febrer. Sempre m’havia captivat, no la mort de l’animal, que més aviat evitava veure-la, sinó els rituals i costums que envoltaven la diada. Allà vaig conèixer la figura del matador de porcs, l’especialista que es dedicava a anar de matança en matança a fer la feina més delicada.” I l’autor en treu un bon suc narratiu.

Un dels temes de crítica que la novel·la aborda són els casaments de conveniència. “Anar a Cuba a buscar una dona que ja es tenia mig emparaulada a través de xarxes especialitzades va ser força habitual, als anys noranta. El client tenia un patró similar: un home solter, de més de quaranta anys que ja havia estripat les cartes per trobar parella del país. Pocs d’aquests matrimonis van reeixir, si cap ho va fer. La diferència cultural era immensa i aquests homes solien tenir realitats complexes, per això no s’havien casat abans.”

Santasusagna canvia d’època la narració de manera fluida. “En un principi no ho tenia previst. Volia fer referència a ferides no cicatritzades, familiars i socials, de la guerra i la postguerra, i quan vaig començar a escriure-la vaig provar de saltar d’una època a una altra. M’hi vaig sentir còmode. En lloc de fer que algun personatge expliqui un conflicte de cinquanta anys enrere, hi anem tots plegats i puc aprofundir en detalls sense aturar el ritme.”

A Porcs, Santasusanga retrata molt bé la foscor de les relacions claustrofòbiques en una societat en miniatura, a sobre, rural. “Ara no tant, però els pobles petits sempre havien estat gàbies socials, col·lectius aïllats, veïns condemnats a viure els uns amb els altres. Matallops és això, un poble molt petit amb conflictes pendents de resoldre entre poderosos i desgraciats.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Dani Martín, Antonio Orozco, Sergio Dalma i Els Pets participaran al festival Summerfest Cerdanya, previst pel 2022

Puigcerdà
Montserrat Torrent
ORGANISTA

“Lluito tant com puc per defensar la vellesa”

BARCELONA

“Emociona’t”: una campanya per donar suport i promocionar la cultura

Barcelona

Narcís Comadira, artista convidat de l’Auditori

GIRONA

Moulin Rouge i Bette Davis reviuran a Salt

Salt
Neus Ballús
Directora de cinema

“Un cinema diferent és possible”

Barcelona

Atrapats per la passió del cinema

Barcelona

Elmini celebra 10 anys d’independència sonora

olot

Diversitat de gènere i canvi climàtic, a l’Olot Cultura

Olot