Cultura

Arturo Gaya

MÚSIC

“Seeger és un referent indiscutible”

Després de no haver-ho pogut fer, ara fa uns mesos, per culpa de la pandèmia, Tren Seeger –projecte d’Arturo Gaya, Sergi Trenzano, Cati Plana i Kike Pellicer al voltant de les cançons de Pete Seeger (1919-2014)– estrenen finalment El poder de la cançó (Discmedi), el seu primer disc, avui al Centre Artesà Tradicionàrius (19:30 h). Parlem amb Gaya, conegut també com a Quico el Célio.

Què representa per a vostè Pete Seeger?
És un referent indiscutible. Va ser en totes les lluites en què creia que calia estar, com ara l’antibel·licisme en plena guerra del Vietnam, la defensa dels drets dels negres i els treballadors o la lluita mediambiental, que, per a nosaltres, la gent de l’Ebre, és tot un referent. La seva lluita per la recuperació del riu Hudson no és gaire diferent a la nostra.
Ha comentat alguna vegada que el primer disc que va tenir va ser, precisament, d’ell...
Sí. Devia tenir dotze anys i no tenia encara edat per implicar-me o conèixer com estava realment el país. El meu cunyat, però, que era tretze anys més gran que jo i que ja estava a la Universitat, a Barcelona, me’l va portar. Era un disc d’aquells que s’havia de comprar a Andorra o a la Catalunya del Nord: Cantemos con Pete Seeger Vol. 1, i em va marcar moltíssim.
D’on neix aquest homenatge?
La mort de Pete Seeger va causar en nosaltres un gran impacte. I ens va sorprendre veure com moltíssima gent no sabia qui era Pete Seeger. A alguns els sonava, i molts, com hem vist després en els concerts, fins i tot en coneixien les cançons, però no sabien que eren o havien estat difoses per ell. Volíem fer justícia a la seva memòria, però en clau mediterrània i des d’una òptica actual.
De fet, al disc, no hi ha banjo, que era l’instrument de Seeger, sinó un acordió diatònic.
Calia, simplement, crear la nostra sonoritat i, aquesta, com ha passat en la música d’arrel, es crea amb els instruments que tenim a l’abast.
Hi ha una frase de Seeger que vostès recullen al disc: “La tecnologia pot acabar destruint l’ànima humana.”
Sí, és una frase molt actual, oi? Seeger reivindicava que calia ser protagonista de la teva pròpia vida. Escriure les teves pròpies cançons, els teus propis llibres... No ser només espectadors i fer allò que et diuen i prou.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.